Su trabajo habría tenido como fin «dotar de fundamentación biológica el discurso nacionalista catalán».
Colaboró en las revistas La Renaixensa, La Pàtria, La Nació, Catalunya, Joventut, La Tralla y El Poble Català.
La juventud catalanista que posteriormente ingresó en Estat Català o Nosaltres sols!
El escritor y periodista Eugenio Xammar llegó a definir a Martí i Julià como el «primer prohombre catalán».
[1][2] Existe un monumento en Barcelona a su memoria, inaugurado en 1978.