En algunos lugares (Pravia o Cudillero) se señala una fuerte tendencia al cierre de las vocales finales /-i, -u/.
e) Palatización /ll/ para los derivados de /l-, -ll-, pl-, kl-, fl-/: lluna, valle, llave, llover, llama.
Particularidad de esta región es que /-y-/ tras vocal palatal puede desaparecer: viea - vieya, abea - abeya, ouvea - ouveya, ourea - oureya.
Esta región establece el límite del ya/yas ‘es, eres’; concretamente en Teverga, siendo ya desconocido en Quirós (salvo en las parroquias de Bermiego, Ricao y Faeo).
d) Consonantismo que coincide con la región B en la solución /ḷḷ/: ḷḷuna, vaḷḷe, ḷḷave, ḷḷover, ḷḷama.
Creyéu güenus lus aḷḷegatus de la ugüeya, dexóula y fouse rabu ente piernas pur si n’outra parte yera muxor recibidu.
El ḷḷobu nun se cunvencía, y la ugüeya propuso q’unus carneirus y una yegua que pacían nu Cutáu, dieran sou faḷḷu n’aquel pleitu: Si debía añuesgala ensin asperare más, u si tenería obligación de deixala hasta ver lus fiyus criaus.
A lus guchinus prestába-ḷḷes muitu tar pur aiḷḷí, purque yara un bon ḷḷugare pa fuzare na ḷḷueza ya revulcáse.
El tíu Carape mandaba tous lus días la sua gocha que tinía siete guchinus.
Peru’n día que marchóu pal ríu Pedrosu pur un carráu de ḷḷeña tardóu muitu ya nun chegóu a buscare la gocha antis d’escurecere.
Entre lus gochus ya’l ḷḷobu había una presa que diba dar a un mulín.
Ya dixu la gocha: - Ḷḷobu, asperaba pur ti, pa que me pasaras lus guchinus.